Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud.
França/Bèlgica/Alemanya, 2011
Amb: Mathieu Amalric, Édouard Baer, Maria de Medeiros,
Golshifteh Farahani, Eric Caravaca, Chiara Matroianni i Isabella Rosellini
VO en francès amb subtítols
en castellà. 91 minuts
Teheran, 1958. Des que es va
fer malbé el seu estimat violí, Masser Ali Khan, un dels músics més populars de
l’època, ja no té ganes de viure. En no trobar un instrument digne de
substituir-lo, deicideix ficar-se al llit per esperar la mort. Durant la llarga
espera, es submergeix en somnis melanconiosos i alegres que el porten a la seva
joventut, a parlar amb Azrael, l’àngel de la mort, i que li revelen el futur
dels seus fills… A mesura que les peces del trencaclosques encaixen, comencem a
descobrir el gran secret de la seva vida i la meravellosa història d’amor que
va inspirar el seu talent i la seva música.
<<Per a nosaltres, Pollo con ciruelas va ser la contiuanció lògica i coherent de Persèpolis. Primer perquè
el músic malalt d’amor és el germà del meu avi, el comunista revolucionari i
pres polític del que parlava Persèpolis. De fet, tornem a trobar les flors de
gessamí que flotaven a Persèpolis i el cinema del decorat de Teheran es diu
“Persèpolis”. També perquè Vincent i jo tenim una fe absoluta en el cinema com
a forma d’explorar l’imaginari i
l’esteticisme. Per narrar una història necessitem anar més enllà de la
realitat, ja que, per a nosltres, el cinema es basa en el somni, el glamour i
la fantasia.>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada